Un estudi de referència publicat a Journal of Clinical Oncology ha presentat un ecosistema basat en criteris moleculars que promet millorar substancialment l’atenció a les persones amb leucèmia mielomonocítica crònica (LMMC), un càncer hematològic rar i agressiu que afecta principalment persones d’edat avançada. El nou sistema combina una nova classificació de la malaltia amb una eina pronòstica avançada i un sistema de suport a la presa de decisions clíniques basat en intel·ligència artificial.

El treball, desenvolupat per l’aliança internacional CMML Prognostic Scoring System Alliance, va utilitzar dades de més de 3.500 casos procedents de múltiples centres d’arreu del món i va comptar amb la coautoria del Dr. Francesc Solé, la Dra. Laura Palomo, la Dra. Blanca Xicoy i la Dra. Lurdes Zamora, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Les seves aportacions en dades genòmiques i clíniques van ser essencials pel desenvolupament i la validació de l’estudi.

Una malaltia difícil d’encaixar en una classificació precisa

La LMMC és una neoplàsia mieloide rara situada a la frontera biològica entre les síndromes mielodisplàsiques i les malalties mieloproliferatives, una dualitat que durant anys n’ha dificultat el diagnòstic, l’estratificació del risc i el tractament. La seva evolució clínica és molt variable i difícil de predir: algunes persones es mantenen estables durant anys, mentre que d’altres progressen ràpidament cap a una leucèmia mieloide aguda (LMA).

Tot i que la caracterització genòmica de la LMMC ha avançat de manera notable, durant més de dues dècades les decisions clíniques, inclosa la qüestió clau de si i quan procedir a un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics, l’única teràpia potencialment curativa, s’han basat en eines pronòstiques amb informació molecular limitada. Aquest estudi pretén canviar aquesta situació.

Un mapa molecular de la LMMC i una nova escala pronòstica feta a mida

L’equip de recerca va analitzar dades genòmiques i clíniques de 3.013 persones incloses en una cohort retrospectiva d’entrenament i posteriorment va validar els resultats en una cohort prospectiva de 516 casos. Mitjançant tècniques d’agrupament no supervisat aplicades a 43 gens, es van identificar nou classes moleculars de LMMC biològicament i clínicament diferenciades. Aquestes classes abasten des de subtipus amb evolució favorable, definits per mutacions en factors d’splicing i amb una supervivència global mitjana superior a vuit anys, fins a categories d’alt risc amb una supervivència mediana lleugerament superior a un any i taxes molt elevades de transformació a LMA, impulsades per la inactivació bial·lèlica de TP53 o per mutacions característiques de la LMA, com NPM1 i FLT3.

A partir d’aquesta taxonomia, el consorci va desenvolupar i validar l’International CMML Prognostic Scoring System (iCPSS), una nova escala pronòstica que integra mutacions en nou gens juntament amb paràmetres hematològics ja establerts. En tots els principals desenllaços clínics avaluats, l’iCPSS va demostrar una capacitat de discriminació pronòstica superior a la dels models de risc existents, fet que permet estratificar la població estudiada en cinc grups amb diferències molt marcades de supervivència.

De manera especialment rellevant, més de la meitat dels casos es van reclassificar en aplicar l’iCPSS en lloc de l’estàndard molecular actual (CPSS-mol). Amb la nova estratificació, el 35 % va passar a categories de menor risc i el 20 % a categories de major risc, cosa que demostra que el nou sistema capta informació clínicament significativa que les eines prèvies no identificaven.

Una nova eina per abordar una de les decisions més complexes en la LMMC: quan trasplantar

Decidir si una persona amb LMMC s’ha de sotmetre a un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics i, sobretot, en quin moment cal fer-lo, és una de les qüestions més transcendents i debatudes en el maneig d’aquesta malaltia. Fer la intervenció massa aviat pot exposar la persona a riscos innecessaris relacionats amb el tractament; fer-la massa tard pot significar perdre l’oportunitat d’aplicar una teràpia potencialment curativa.

El sistema de suport a la decisió basat en l’iCPSS va millorar substancialment aquesta valoració. Entre les 829 persones trasplantades incloses en la cohort retrospectiva, rebre el procediment dins l’interval temporal òptim recomanat per l’iCPSS es va associar amb un guany potencial de supervivència mediana de 2,2 anys en comparació amb les persones trasplantades fora d’aquesta finestra (P < 0,001). En aquesta simulació, el sistema va modificar la recomanació terapèutica respecte de l’enfocament previ basat en CPSS-mol: en el 27,4 % dels casos es va passar d’aconsellar un trasplantament diferit a indicar-ne un d’immediat, mentre que en el 36,6 % es va produir el canvi contrari. Aquest canvi substancial podria tenir un impacte directe en l’evolució clínica individual.

A més, es va implementar una plataforma d’aprenentatge federat que permet a les institucions participants perfeccionar el model de manera col·laborativa mitjançant dades del món real sense necessitat de centralitzar informació individual. Això garanteix el compliment dels estàndards actuals de governança i privadesa de dades i manté l’eina actualitzada a mesura que apareix nova evidència.

La contribució de l’IJC

La participació de l’IJC en aquest estudi de referència reflecteix el lideratge consolidat de l’institut en la caracterització genòmica de les neoplàsies mieloides. El Dr. Francesc Solé, del Grup de Síndromes Mielodisplàsiques de l’IJC, va aportar la seva valuosa experiència en genòmica i dades clíniques per a la construcció i validació de la taxonomia molecular de la LMMC i del sistema de puntuació iCPSS. Per la seva banda, les doctores Laura Palomo, Blanca Xicoy i Lurdes Zamora, del Servei d’Hematologia Clínica de l’Hospital Germans Trias i Pujol, van contribuir amb cohorts clíniques essencials i experiència especialitzada en el maneig de persones amb LMMC, garantint que les eines desenvolupades estiguessin fonamentades i fossin aplicables a la pràctica clínica real.

La seva participació posa de manifest la capacitat de l’IJC per fer aportacions d’alt impacte en projectes internacionals col·laboratius sobre malalties hematològiques rares.

Un nou marc per la recerca en càncers rars

“La LMMC ha estat durant molt de temps una de les neoplàsies mieloides més difícils de gestionar perquè les eines clíniques disponibles no aconseguien reflectir adequadament la seva heterogeneïtat biològica”, afirma l’autor de correspondència, el Dr. Matteo Giovanni Della Porta. “Aquest ecosistema, que integra la taxonomia molecular, l’iCPSS i el sistema de suport a la decisió, ofereix per primera vegada un marc integral, sustentat biològicament i directament aplicable a la pràctica assistencial”.

La puntuació iCPSS està disponible a través d’una calculadora web d’accés lliure, amb capacitat integrada per gestionar dades genètiques incompletes, fet que en facilita l’adopció en centres que no disposen de seqüenciació massiva integral. Les autores i els autors subratllen que tant la taxonomia molecular com el sistema pronòstic han estat concebuts per servir de marc de referència en el disseny d’assajos clínics en LMMC, una malaltia en què els enfocaments tradicionals s’han vist limitats per la marcada heterogeneïtat biològica de les poblacions estudiades.

Publicació

Lanino L, et al. (including Solé F, Palomo L, Xicoy B, Zamora L — IJC/Hospital Germans Trias i Pujol). "Molecular-Based Ecosystem to Improve Personalized Medicine in Chronic Myelomonocytic Leukemia." Journal of Clinical Oncology, 2026. DOI: 10.1200/JCO-25-02116