Les síndromes mielodisplàstiques són una malaltia maligna que afecta el correcte desenvolupament de les cèl·lules sanguínies en la medul·la òssia. Els símptomes inclouen fatiga, anèmia i defectes immunitaris i, si no es tracten adequadament, poden evolucionar cap a una leucèmia aguda, una malaltia encara més greu. La causa subjacent d'una síndrome mielodisplàstica és la presència de mutacions, canvis a l'ADN, que afecten gens crítics que impulsen el correcte desenvolupament de les cèl·lules sanguínies.

Les mutacions es van produint a les cèl·lules periòdicament i, per això, són més freqüents en persones grans. Per aquesta raó, la majoria de les síndromes mielodisplàstiques apareixen en persones majors de setanta anys. Tanmateix, tots portem mutacions al nostre ADN des que naixem. Aquestes mutacions es diuen mutacions de la línia germinal i poden influir a la nostra predisposició a desenvolupar síndromes mielodisplàstiques si afecten gens crítics. Distingir les unes de les altres suposa una gran diferència en termes de tractament i resultats per als pacients.

Les guies actuals apunten que les mutacions de la línia germinal són les principals responsables dels diagnòstics precoços, normalment en pacients menors de 50 anys, mentre que les que apareixen en edats més avançades correspondrien a l'acumulació de les denominades mutacions somàtiques. És per això que actualment només es recomana realitzar proves per detectar mutacions de la línia germinal en persones diagnosticades abans dels 50 anys.

Un segon paràmetre utilitzat per les guies és l'abundància relativa d'una mutació a l'organisme. Les variants de la línia germinal tendeixen a ser presents a totes les cèl·lules del cos, perquè apareixen durant el desenvolupament embrionari i són aquí des del principi, mentre que les mutacions somàtiques apareixen a una cèl·lula en un punt de la vida del pacient i s'expandeixen des de llavors. Com a norma general, quan abunden més del 30% es consideren de línia germinal per defecte i es tracten en conseqüència.

Ara, una nova recerca ens diu el contrari. A l'Institut Josep Carreras, un equip dirigit pel Dr. Francesc Solé i el Dr. Oriol Calvete va estudiar una cohort de 168 pacients diagnosticats de síndromes mielodisplàstiques i va descobrir que les mutacions de la línia germinal poden ser responsables de l'aparició d'una síndrome mielodisplàstica pràcticament a qualsevol edat, la qual cosa confirma proves que s'havien presentat amb anterioritat.

La seva recerca, publicada al British Journal of Haematology juntament amb companys de l'Institut de Recerca Lerner d'Ohio (els EUA), va demostrar que és difícil diferenciar les mutacions germinals de les somàtiques només per l'edat d'aparició, el risc associat o l'abundància relativa i, per tant, advoca perquè es realitzin proves de detecció de mutacions germinals a tots els pacients, independentment de la seva edat, per optimitzar el seu maneig clínic.

Article de referència:

Oriol Calvete, Julia Mestre, Arda Durmaz, Carmelo Gurnari, Jaroslaw P. Maciejewski, Francesc Solé. “Are the current guidelines for identification of myelodysplastic syndrome with germline predisposition strong enough?”. British Journal of Haematology, 30 Jan 2023 https://doi.org/10.1111/bjh.18676