Les característiques epigenètiques dels monòcits de la sang poden anticipar la progressió de l'Artritis Reumatoide
Investigadors del laboratori d'Epigenètica i Malalties Immunitàries de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han descrit les alteracions epigenètiques que es produeixen en els monòcits i macròfags durant les fases inicials i la progressió de l'Artritis Indiferenciada (AI). Aquesta informació serà un actiu valuós per a predir el curs de la malaltia i la seva resposta al tractament i seleccionar la millor teràpia disponible.
L'artritis reumatoide és una malaltia autoimmunitària en la qual el sistema immunitari ataca les articulacions, produint inflamació, dolor i rigidesa. Es considera un trastorn inflamatori crònic, que afecta tant individus joves com majors. Els monòcits i els macròfags, dues cèl·lules estretament relacionades amb capacitats fagocítiques i proinflamatòries, destaquen com alguns dels components més actius del sistema immunitari en l'AI.
En un article publicat recentment pel Dr. Carlos de la Calle-Fabregat com primer autor, un equip d'investigadors dirigit pel Dr. Esteban Ballestar i el Dr. Juan Cañete (Hospital Clínic de Barcelona), es va centrar en els particulars canvis epigenètics que es produeixen en aquestes cèl·lules des de les primeres fases de l'artritis, tant en el torrent sanguini com en el líquid sinovial que envolta les articulacions. Les modificacions epigenètiques són les responsables de limitar l'accessibilitat de la informació genètica en una cèl·lula, controlant així la seva programació com si fossin petits interruptors genètics.
La seva anàlisi conclou que els monòcits mostren una desregulació epigenètica anormal en regions relacionades amb la funció de les cèl·lules immunitàries i la inflamació en la AI, d'acord amb els estudis d'altres malalties inflamatòries. Després d'agrupar les mostres segons l'evolució de la malaltia, els investigadors van poder identificar aquelles alteracions associades a un millor o pitjor progrés de la malaltia, que podrien utilitzar-se com a marcadors de pronòstic.
Curiosament, els monòcits dels pacients que es recuperaven espontàniament de la malaltia mostraven un estat epigenètic semblant al de cèl·lules sanes, cosa que significa que la progressió de la malaltia es correlaciona amb les característiques moleculars de les seves cèl·lules efectores. Un aspecte especialment rellevant de la recerca és que aquestes característiques apareixen amb molta antelació i poden observar-se tant en el líquid sinovial com en els monòcits de la sang. Així, amb una anàlisi de sang rutinària n’hi hauria prou per a predir el curs de la malaltia i ajudar a anticipar-s’hi.
En aquest estudi també hi han participat altres hospitals de l'àrea metropolitana de Barcelona, com l'Hospital Universitari Parc Taulí, Hospital de la Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Universitari Mútua de Terrassa.
ARTICLE DE REFERÈNCIA:
de la Calle-Fabregat C, Rodríguez-Ubreva J, Ciudad L, Ramírez J, Celis R, Azuaga AB, Cuervo A, Graell E, Pérez-García C, Díaz-Torné C, Salvador G, Gómez-Puerta JA, Haro I, Sanmartí R, Cañete JD, Ballestar E. “The synovial and blood monocyte DNA methylomes mirror prognosis, evolution and treatment in early arthritis”.
JCI Insight. 2022 Mar 24:e158783. doi: 10.1172/jci.insight.158783. Epub ahead of print. PMID: 35324478.