Notícies

La Marató de TV3 financia un projecte per determinar la base genètica i epigenètica de la síndrome inflamatòria pediàtrica produïda per la COVID-19

El Dr. Gerardo Ferrer, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i un dels quatre signants del projecte, s’encarregarà d’analitzar l’existència de factors epigenètics que podrien explicar el desenvolupament d’aquesta síndrome pediàtrica poc freqüent.

La Marató de TV3 financia un projecte per determinar la base genètica i epigenètica de la síndrome inflamatòria pediàtrica produïda per la COVID-19
La Marató de TV3 financia un projecte per determinar la base genètica i epigenètica de la síndrome inflamatòria pediàtrica produïda per la COVID-19

L’edició 2020 de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio va tancar el marcador amb un total de 13.864.073 euros recaptats, la tercera xifra més elevada des de l’inici del programa l’any 1992, que serviran per finançar 36 projectes de recerca sobre els efectes de la COVID-19. Un d’aquests, finançat amb gairebé 400.000 euros, comptarà amb la participació del Dr. Gerardo Ferrer, especialista en epigenètica de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

En infants, la infecció per SARS-Cov-2 acostuma a restar asimptomàtica o bé a presentar símptomes lleus. Tanmateix, en un petit nombre de casos evoluciona a una forma potencialment greu anomenada Síndrome inflamatòria multisistèmica associada a COVID-19 (MIS-C), que recorda la síndrome de Kawasaki. El fet que MIS-C aparegui entre 4 i 5 setmanes post infecció, és a dir, un cop la resposta immunitària ja ha aconseguit neutralitzar el virus, fa sospitar els investigadors que es tracta d’una alteració en els mecanismes de control d’aquesta resposta.

La principal hipòtesi és que alguns dels limfòcits activats durant la resposta a SARS-Cov-2 es mantenen actius un cop passada la infecció i ataquen estructures del propi cos, produint la inflamació. Investigacions anteriors ja han demostrat que existeix una predisposició genètica i epigenètica a patir les formes més greus de la COVID-19 en adults, de manera que els investigadors compararan mostres de nens que han desenvolupat MIS-C amb d’altres que han contret la COVID-19 però amb una evolució lleu, així com també amb nens diagnosticats de la síndrome de Kawasaki.

L’objectiu del projecte és recopilar dades multiòmiques dels participants en l’estudi, és a dir, genòmiques, transcriptòmiques, epigenètiques i immunitàries, per intentar determinar els factors de susceptibilitat de patir MIS-C en contraure la COVID-19, entendre millor la naturalesa autoimmunitària d’aquestes síndromes i mirar d’anticipar-s’hi mitjançant la personalització dels tractaments. Segons afirma el Dr. Gerardo Ferrer, enfocar-ho des de perfils diversos és imprescindible ja que “per afrontar reptes complexos, com és el cas del nens que pateixen MIS-C, necessitem la unió de grups multidisciplinaris que els puguin comprendre i trobar-hi solucions”.

El projecte, de tres anys de durada, serà coordinat pel Dr. Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria (Fundació Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol Hosptial Universitari, IIGTiP), i comptarà com a investigadors principals amb el Dr. Eduardo López Granados (Fundació per a la Investigació Biomèdica de l’Hospital Universitari La Paz, IDIPAZ), el Dr. Gerardo Ferrer Aguilar (Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras) i la Dra. Aurora Pujol Onofre (Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, IDIBELL).



Tornar