La resposta immunitària és una acció coordinada de moltes cèl·lules per protegir el nostre cos d'infeccions i una de les primeres a detectar les amenaces són els monòcits, els glòbuls blancs més grans que es troben al torrent sanguini. Els monòcits són una mena de cèl·lules "multipropòsit", que s'ocupen d’eliminar virus, bacteris i deixalles cel·lulars.

En trobar-se amb un patogen, els monòcits desencadenen una xarxa molt complexa d'interaccions amb altres cèl·lules immunitàries per promoure la inflamació local i reclutar els limfòcits, l'armament pesant del sistema immune. Si no ho fa de manera adequada, pot provocar hiperinflamació i sèpsia, una condició greu que pot resultar en fallada multiorgànica.

Per iniciar una resposta immunitària adequada, el monòcit ha de reprogramar-se i començar a produir un nou conjunt de molècules anomenades citocines, el sistema de comunicació de llarg abast de la immunitat. Aquesta reprogramació està impulsada per canvis epigenètics a l'ADN dels monòcits, cosa que permet l'activació de gens que estaven inactius i el silenciament d'altres que estaven actius.

Ara, per primera vegada, investigadors del grup d'Epigenètica i Malalties Immunitàries dirigit pel Dr. Esteban Ballestar de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han descrit la plètora de canvis epigenètics que ocorren als monòcits durant el procés d'inflamació a pacients de Covid-19 severa. Els resultats mostren diferències significatives entre donants sans i pacients. El treball original ha estat publicat recentment a la revista d'alt impacte Genome Medicine i està signada per Gerard Godoy-Tena, amb la col·laboració d'investigadors del Wellcome Genome Campus (Regne Unit), la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i la Unitat de Cures intensives i serveis d'immunologia de l'Hospital Vall d'Hebron (Espanya). L'estudi va comptar amb el suport de la iniciativa Chan Zuckerberg i la campanya Imparables de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia.

Segons els investigadors, els monòcits de pacients de Covid-19 severa mostren un perfil epigenètic aberrant, fet que condueix a la producció de cèl·lules immadures amb una comunicació alterada amb altres components del sistema immunitari, com les cèl·lules NK i els limfòcits T reguladors. A més, s'ha descobert que molts gens relacionats amb les citocines proinflamatòries i la sèpsis induïda per virus estan actius, aplanant el camí cap a la disfunció orgànica.

En general, l'anàlisi de Godoy-Tena i el Dr. Ballestar ofereix noves pistes per comprendre què és el que falla en els pacients de Covid-19 severa, tant com per posar en risc la seva vida. S’espera que el nou conjunt de dades sigui l´inici de nous enfocaments terapèutics per tractar les infeccions per Sars-CoV-2 en el futur.

Article de referència:

Godoy-Tena, G., Barmada, A., Morante-Palacios, O. et al. Epigenetic and transcriptomic reprogramming in monocytes of severe COVID-19 patients reflects alterations in myeloid differentiation and the influence of inflammatory cytokines. Genome Med 14, 134 (2022). https://doi.org/10.1186/s13073-022-01137-4