El limfoma angioinmunoblàstic de cèl·lules T (AITL) és una neoplàsia hematològica enganyosa i de la qual es coneix poc. Sol afectar persones grans i sembla un tipus agressiu de limfoma de cèl·lules B que es desenvolupa ràpidament i que, per desgràcia, té una taxa de supervivència del 35% als 5 anys. Tanmateix, l'origen d'aquesta mena de limfoma és el mal funcionament d'un subconjunt particular de cèl·lules T: les cèl·lules T helper fol·liculars (cèl·lules Tfh), encarregades de l'activació i proliferació de les cèl·lules B als ganglis limfàtics.

Els ganglis limfàtics són centres immunitaris diminuts que estan distribuïts per tot el cos i filtren els líquids que envolten als teixits, la limfa, capturant bacteris, virus i residus i assegurant-se que tot funciona correctament. Els ganglis limfàtics més coneguts són aquells que estan situats a les amígdales, les axil·les i la melsa, però existeixen molts més. És aquí on es troba la nostra maquinària immunitària més sofisticada, els limfòcits B i T.

En poques paraules, els limfòcits T reconeixen la presència d'un patogen i troben el limfòcit B adequat perquè produeixi anticossos contra ell. Llavors, aquest limfòcit B rebrà instruccions per multiplicar-se i produir un exèrcit de cèl·lules específiques que creïn anticossos fins que el patogen sigui expulsat de manera eficaç de l'organisme. El tipus específic de cèl·lules T que promou l'activació de les cèl·lules B són les cèl·lules T helper fol·liculars, que també s'encarreguen de detenir la proliferació una vegada que l'amenaça ha desaparegut.

Per raons que encara es desconeixen però, a vegades les cèl·lules Tfh no aconsegueixen detenir la sobreactivació de les cèl·lules B i això provoca que s'acumulin als ganglis limfàtics i aparegui el limfoma. Entendre aquest tipus de cèl·lules i l'origen del seu mal funcionament és l'objectiu principal del projecte titulat "Nova aproximació terapèutica pel tractament del limfoma angioinmunoblástico de cèl·lules T basada en el descobriment d'una nova població de Tfh", liderat per la Dra. Laura Mondragón de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i finançat per la Leukemia Research Foundation.

El projecte continuarà desenvolupant els anteriors descobriments del laboratori de la Dra. Mondragón, que va trobar un nou tipus de cèl·lules Tfh que mostren dos receptors de cèl·lules T diferents a la seva superfície que no s'havien relacionat abans amb el AITL. L'objectiu del projecte serà atacar i eliminar aquesta superpoblació de cèl·lules Tfh, no descrita anteriorment, com una forma clara d'aturar la progressió de la malaltia.

Amb l'ajuda d'un nou model experimental, la Dra. Mondragón i el seu equip, amb la col·laboració de la Dra. Marisa Toribio (CBM, Madrid) i el Dr. Miguel Ángel Piris (Fundació Jiménez Díaz), desenvoluparan eines i estratègies per a provar la seva hipòtesi i oferir noves opcions terapèutiques als pacients d'AITL.