Els tractaments actuals contra els càncers de la sang sovint obtenen bons resultats d’entrada, amb remissions que fan pensar que la malaltia podria restar controlada. Tanmateix, la taxa de recaiguda és també molt elevada, posant de relleu la necessitat de noves teràpies. En aquest sentit, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras encapçala els esforços internacionals per trobar noves dianes terapèutiques i dur-les a la pràctica clínica.

Amb aquest objectiu, l’equip del Dr. Marcus Buschbeck, cap del laboratori de Cromatina, Metabolisme i destí Cel·lular, cerca noves oportunitats en el context de la cromatina, la forma com la cèl·lula emmagatzema la informació genètica i en controla les seves funcions.

Les histones son un grup de proteïnes essencials per a mantenir l’estructura de la cromatina i l’estabilitat del genoma. L’alteració de la cromatina és una de les característiques clau del càncer i, efectivament, se sap que mutacions en les histones contribueixen a l’aparició d’alguns tipus de càncers de la sang. Així doncs, l’estudi d’aquestes proteïnes ofereix una via per explorar nous fàrmacs.

Tanmateix, el fet que les histones siguin absolutament vitals per a qualsevol cèl·lula ha fet que atacar-les amb fàrmacs fos considerat inviable durant molt de temps sota l’assumpció que la teràpia causaria efectes secundaris intolerables per als pacients. Segons el Dr. Ari Melnick, director de l’Institut Josep Carreras, aquest fet “és una llàstima, ja que ens priva de la oportunitat de desenvolupar noves medicines contra aquest mecanisme tan important en l’aparició dels càncers de la sang”.

L’esperança rau en el fet que el Dr. Buschbeck ha identificat un subgrup minoritari de proteïnes histones, la família macroH2A, com a un objectiu terapèutic prometedor. Recerca prèvia del mateix laboratori i d’altres ha determinat que la família macroH2A està implicada en l’aparició de la Leucèmia Mieloide Aguda, una malaltia que suma prop de dos mil casos nous cada any i que afecta persones d’edat avançada, amb una supervivència als cinc anys inferior al 20%.

Per determinar si atacar amb fàrmacs qualsevol de les tres proteïnes de la família macroH2A seria segur de cara als pacients, un equip d’investigadors internacionals encapçalats pel Dr. René Winkler han estudiat les conseqüències de la seva eliminació en ratolins. Els experiments es van dur a terme en col·laboració amb el Helmholtz Center Munich i la German Mouse Clinic, una instal·lació capaç de monitoritzar més de 500 paràmetres fisiològics dels ratolins i detectar fins l’efecte més petit del tractament experimental.

Els resultats, sorprenentment, demostren que l’eliminació d’aquestes proteïnes no té cap efecte advers rellevant en els models animals. La única observació fou l’aparició d’un principi de disfunció renal fruit de l’eliminació de la variant macroH2A1.1. Aquesta alteració, poc severa, és conseqüència d’un canvi metabòlic en els ratolins que redueixen el metabolisme de lípids per centrar-se en el de sucres. Aquesta afectació es va poder resoldre amb petites variacions en la dieta dels subjectes i en cap moment va posar en perill la seva supervivència.

En conjunt, doncs, l’equip de recerca conclou que atacar amb fàrmacs les proteïnes de la família d’histones macroH2A és possible i seria segur per als pacients. Aquests resultats han dut a la creació d’una nova línia de recerca a l’Institut Josep Carreras en la que es provaran extensivament tot un conjunt d’estratègies dirigides contra macroH2A en el context de la leucèmia i altres càncers de la sang.

Aquesta recerca ha sigut finançada en part per la Comissió Europea, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri Federal d’Educació i Recerca d’Alemanya, la German Research Foundation (DFG), el German Center for Diabetes Research, la Fundació La Caixa, l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), la Fundació Internacional Josep Carreras i els American Institutes of Health. No s’han utilitzat eines d’IA generativa en la redacció d’aquest text.

Artícle de referència: René Winkler et al. “Loss of histone macroH2A1.1 causes kidney abnormalities secondary to a change in nutrient metabolization”. Sci. Adv., Vol 11, Issue 43. https://doi.org/10.1126/sciadv.adz1242