Una nova plataforma de microarrays permetrà l’anàlisi epigenètic a gran escala del genoma dels ratolins, un dels models claus en la recerca contra la leucèmia. Els investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han demostrat que la nova eina és útil tant en mostres fresques com en d’emmagatzemades, obrint la porta a estudis retrospectius. Els resultats de la recerca en ratolins poden obrir noves vies de tractament per a malalties humanes, com la leucèmia i els limfomes. 21 de Març de 2022. El ratolí de laboratori és un model experimental àmpliament utilitzat en la investigació biomèdica preclínica. S'hi poden determinar l'eficàcia de medicaments i els seus posibles efectes adversos, així com reproduir malalties humanes per tal de conèixer els seus mecanismes d'aparició i identificar tractaments per combatre-les. Per exemple, models murins de càncer, patologies neurodegeneratives i metabòliques són àmpliament utilitzats. En aquest sentit, cal recordar que tot fàrmac que s'administra a un pacient ha passat per, almenys, un control al ratolí.

No obstant això, hi ha aspectes de la biologia del ratolí que ens són en bona part desconeguts, com ara la seva epigenètica (el conjunt de modificacions sobre l’ADN que controlen l’accés a la informació genètica en cada cèl·lula). Fins al moment, s’han desenvolupat centenars d'estudis a nivell global de l'epigenoma humà, però molts menys en el del rosegador. Un article publicat recentment a la revista Epigenetics pel grup del Dr. Manel Esteller, Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Professor de Recerca ICREA i Catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, ​​valida una nova plataforma genòmica que, d'un cop de ploma, estudia 285,000 punts de control epigenètic al genoma del ratolí, particularment la metilació de l'ADN.

“Per a l’estudi epigenètic de l'ADN humà, existeixen uns petits xips anomenats microarrays que permeten estudiar milers d'interruptors epigenètics del nostre genoma de forma fàcil, ràpida i automàtica. Fins fa molt poc, aquests dispositius no existien per a ratolins i el que hem fet nosaltres és comprovar l'eficàcia i la versatilitat del primer prototip dissenyat per a aquest fi”, declara el Dr. Esteller i afegeix que “en aquesta plataforma es troben inserits els reguladors de tots els gens murins i, en afegir-hi l'ADN del ratolí, brilla en els colors vermell o verd en funció de l'estat d'activació dels mateixos.”

Els investigadors han comprovat la fiabilitat del nou sistema analitzant les mateixes mostres diverses vegades tot obtenint idèntics resultats i han demostrat que és útil no només en mostres fresques, sinó també en espècimens d'arxiu. Les dades també confirmen que cada teixit i òrgan del ratolí té un epigenoma propi, que els permet funcionar de forma específica tot i que totes les cèl·lules de l’individu comparteixin un mateix genoma.

L’us de la nova plataforma permet detectar canvis deguts a les mutacions en gens epigenètics o quan s'usen fàrmacs desmetilants de l'ADN i, segons Esteller, “això és important perquè les dues situacions ocorren també en pacients amb leucèmia i limfoma, amb la qual cosa equivalències d'aquestes dades es podran traslladar a pacients”, conclou l'investigador.

Article de referència:

Garcia-Prieto CA, Álvarez-Errico D, Musulen E, Bueno-Costa A, Vazquez BN, Vaquero A, Esteller M. Validation of a DNA methylation microarray for 285,000 CpG sites in the mouse genome. Epigenetics, doi.org/10.1080/15592294.2022.2053816, 2022.