La doctora Samanta Romina Zanetti, del Grup de Biologia de cèl·lules mare, leucèmia del desenvolupament i immunoteràpia de l'Institut Josep Carreras, dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, ha finalitzat el projecte de recerca associat a la beca Marie Skłodowska-Curie Action Individual Fellowship (MSCA-IF) 795833 "Estratègies terapèutiques innovadores per a la leucèmia de llinatge mixt: leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B: InTheMLLrBALL".

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) és el càncer més comú en nens, i la LLA-B amb reordenament de leucèmia de llinatge mixt (LLM-r) té un pronòstic particularment descoratjador en comparació amb altres LLA-B. Molts pacients amb LLA-B són refractaris a la quimioteràpia i eventualment recauen. El fonament per posar en marxa aquest projecte va ser desenvolupar una nova immunoteràpia de cèl·lules CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T-Cell o receptor d'antigen quimèric de cèl·lules T) per als pacients de LLA-B, tant nens com adults, que actualment no disposen d'un tractament alternatiu.

Conversem amb Samanta Romina Zanetti sobre la seva experiència.

P: ¿Quines respostes buscava ambla seva recerca?

Samanta Romina Zanetti (SRZ): Buscava desenvolupar noves estratègies de tractament amb base immunològica per a pacients amb Leucèmia Limfoblàstica Aguda de Cèl·lules B, o LLA-B, que són refractaris a el tractament o en els quals la malaltia torna passats uns mesos després de l'tractament ( recaiguda). En l'actualitat, s'estan desenvolupant prometedors enfocaments terapèutics per lluitar contra aquest tipus de leucèmia com la immunoteràpia amb cèl·lules T dels propis pacients. En aquest tractament les cèl·lules T es modifiquen perquè expressin receptors d'antígens quimèrics (CAR en anglès) que són capaços d'unir-se a l'antigen CD19 de les cèl·lules leucèmiques i així atacar-les i destruir-les. A més, també s'ha provat la mateixa estratègia dirigida cap a una altra molècula que expressen les cèl·lules leucèmiques anomenada CD22. Aquest tipus de teràpia ha demostrat una eficàcia impressionant, tot i que, les recaigudes són freqüents. Molts dels pacients que recauen perden l'expressió de CD19 o de CD22, el que complica trobar una següent teràpia que encerti a eliminar les cèl·lules leucèmiques romanents.

P: Quin progrés ha aconseguit amb el vostre treball?

SRZ: En el marc d'aquesta beca generem cèl·lules T que expressen una molècula CAR que és capaç de reconèixer tant a l'antigen CD19 com a l'antigen CD22 (CD22 / CD19-CAR) en les cèl·lules leucèmiques, i així esperem prevenir les recaigudes, en utilitzar al mateix temps tots dos antígens com a blancs terapèutics. A més, hem trobat una molècula addicional que promet ser un nou blanc terapèutic per a pacients amb LLA-B.

P: Des d'una perspectiva investigadora més personal, què li ha permès la beca MSCA?

SRZ: La beca MSCA m'ha obert moltes portes gràcies a poder participar en conferències, cursos i workshops internacionals, i compartir resultats amb líders de grup de la xarxa professional del Dr. Pablo Menéndez. A més, m'ha permès conèixer altres becaris MSCA, ampliar la meva xarxa de contactes i fer nous amics. Finalment, m'ha permès ser inventora d'una patent dipositada a la UE al març 2020 al costat amb altres investigadors de el grup liderat pel Dr. Menéndez.

P: Continuarà en la línia d'investigació del projecte que va iniciar gràcies a aquesta beca? Quin impacte social i científic creu que podrien arribar a donar els seus resultats en aquesta àrea?

SRZ: Sí. Planejo aprofundir els estudis relacionats amb la molècula que hem trobat com a candidata per emprar-la en un futur en la teràpia per a pacients amb LLA-B, atès que necessitem seguir investigant per entendre quines són les funcions d'aquesta proteïna en aquest tipus de leucèmia, i així millorar l'eficàcia de les actuals teràpies destinades a aquests pacients. Pel que fa a l'impacte dels resultats obtinguts durant aquesta beca, no només generem nous coneixements sobre la malaltia, sinó que també són molt importants per a la societat. En particular, per a pacients amb LLA-B que actualment no tenen un tractament alternatiu, atès que els resultats obtinguts proporcionen informació clau per llançar en un futur un assaig clínic amb el CD22/CD19-CAR.