Aproximadament, el 4% dels pacients candidats a rebre una transfusió sanguínia presenten en el sèrum anticossos irregulars dirigits contra antígens eritrocitaris que poden causar una reacció transfusional hemolítica aguda. Aquest percentatge pot arribar fins a un 38% en pacients amb certes patologies o amb moltes transfusions. Una cosa semblant passa amb el 10% de les dones gestants, que presenten risc de sensibilitzar-se enfront els antígens eritrocitaris del fetus, heretats del pare, amb la probabilitat d'induir un quadre de Malaltia Hemolítica del Fetus o Nounat (MHFN), que en els casos més greus requereix la transfusió d'hematies intraúter o postpart.

Per detectar anticossos antieritrocitaris abans d'una transfusió i durant la gestació per a poder evitar a temps aquestes reaccions, s'usen panells d'hematies o glòbuls vermells que reconeixen aquests antígens i que han estat prèviament extrets de donants de sang ben caracteritzats, en una tasca molt minuciosa d'anàlisi, selecció i constitució del panell. Aquest procés és extremadament laboriós perquè en el panell s'han de col·locar hematies capaços de reconèixer fins i tot els antígens rars o de baixa incidència, els més difícils de detectar. A més, s'afegeix la complicació de la vida limitada dels hematies, que obliga a encaixar les extraccions dels donants en un calendari preestablert per poder incloure les diferents combinacions de cèl·lules que conformen un panell en un temps adequat per al seu aprofitament.

Com a alternativa prometedora, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST) ha emprès el projecte ID-VITRORED, liderat per la Dra. Núria Nogués, en el qual participa Pablo Menéndez i el seu grup de l'Institut Josep Carreras, i que consisteix a desenvolupar un panell de línies cel·lulars de pluripotència induïda (iPSCs) a partir de donants amb fenotips seleccionats. És a dir, disposar d'un banc inesgotable de cèl·lules produïdes en laboratori amb els antígens que reconeixeran a aquests anticossos, sense necessitat d'obtenir-los de donants.

La manera de fer que aquestes cèl·lules expressin aquests el fenotip eritrocitari d'interès és mitjançant tècniques d'edició gènica com l'ús de CRISPR-Cas9, que permet corregir i editar de forma precisa, ràpida i segura el genoma d'aquestes cèl·lules per generar, per exemple, fenotips nuls o grups sanguinis de molt baixa incidència. Aquesta estratègia permetrà optimitzar el diagnòstic de l'al·loimmunització eritrocitària.

Des de l'inici de la seva participació en el projecte, el grup de Menéndez ha editat dues línies d'iPSCs provinents de donants amb fenotip eritrocitari rar, els més difícils d'aconseguir per la seva escassa o nul·la representació en la nostra població de donants. "Aquestes línies s'han caracteritzat extensivament amb marcadors de pluripotència i ja s'ha posat a punt el mètode de diferenciació a llinatge eritroide" comenta Paolo Petazzi, investigador del grup de Menéndez. "Finalment, la diferenciació in vitro d'aquestes iPSCs editades ens permetrà obtenir eritròcits aptes per al seu ús en els panells d'identificació d'anticossos".

El projecte ID-VITRORED està finançat pel programa RETOS del Govern d'Espanya sota la referència RTC-2017-6367-1, i té previst finalitzar al 31 de desembre de 2021.