La recaiguda és una de les grans preocupacions en la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T (LLA-T). Tot i que la quimioteràpia inicial sol ser força eficaç per aconseguir la remissió completa inicial, entre el 30 i el 50% dels pacients adults poden patir una recaiguda a mitjà termini, amb taxes de supervivència baixes. Des d’un punt de vista biològic, les cèl·lules que reapareixen presenten mutacions específiques que els confereixen una resistència més gran als fàrmacs antitumorals i, per tant, poden expandir-se després del tractament inicial.

La qüestió sobre l’origen d’aquestes cèl·lules ha estat una constant en el camp de la genètica del càncer durant molt de temps. Hi ha evidències que donen suport a la idea que la pròpia quimioteràpia pot induir mutacions en les cèl·lules canceroses i contribuir a crear les condicions necessàries per la recaiguda. Tanmateix, algunes recaigudes apareixen aviat, i això que suggereix que les cèl·lules mutades ja podrien estar presents en el tumor primari i simplement ser seleccionades pel tractament. Un estudi recent, publicat a la revista especialitzada Hemasphere per la Dra. Celia González-Gil i supervisat per la Dra. Eulàlia Genescà, aporta noves dades que apunten que la resposta a aquesta pregunta clàssica seria mixta, amb una proporció més gran de l’esperada de recaigudes originades en la diversitat genètica del tumor inicial.

L’equip va aprofitar dos assaigs del grup PETHEMA i va analitzar 74 mostres aparellades de 37 pacients adults que van patir recaigudes (una mostra obtinguda en el moment del diagnòstic i una altra en el moment de la recaiguda) per investigar si les anomalies genètiques trobades en les cèl·lules en recaiguda ja estaven presents en el tumor no tractat o si, al contrari, eren conseqüència de nous esdeveniments mutacionals posteriors al tractament. Les mostres es van analitzar utilitzant tecnologies genètiques d’avantguarda com la seqüenciació genòmica i l’anàlisi single-cell.

Els resultats van mostrar que la resposta era molt més complexa, i que la recaiguda es pot produir de moltes maneres. D’una banda, les investigadores van identificar pacients amb cèl·lules portadores de mutacions en els gens N/KRAS, ja presents en el diagnòstic, que eren resistents a tractaments de primera línia com el metotrexat o la prednisona. Aquestes cèl·lules representen un “perfil de resistència”, poden sobreviure al tractament i són un indicador de recaiguda ja conegut.

Es va identificar un segon perfil, el “perfil de recaiguda”, amb alteracions en diversos gens, inclòs NT5C2. Les mutacions en aquest gen en cèl·lules de recaiguda es van relacionar amb resistència al tractament de manteniment, que habitualment s’administra sis mesos després del diagnòstic. Aquestes cèl·lules mutades no es detectaven de manera rutinària en el diagnòstic i, per tant, inicialment es consideraven esdeveniments mutacionals secundaris apareguts en la recaiguda. Tanmateix, mitjançant l’ús d’anàlisis single-cell ultrasensibles, l’equip va poder detectar petites poblacions d’aquestes cèl·lules en mostres obtingudes en el moment del diagnòstic, cosa que indica que realment podrien formar part de la diversitat genètica inicial del tumor.

Tot i que aquests resultats donen suport a la idea que moltes cèl·lules de recaiguda ja són presents en el diagnòstic (en el 60 % dels casos de la cohort PETHEMA), considerant que la sensibilitat dels mètodes marca la diferència, les investigadores reconeixen que al voltant del 40 % dels casos no encaixen en cap dels perfils descrits, fet que reforça la idea que, efectivament, hi ha diferents mecanismes de recaiguda.

Comprendre la recaiguda és fonamental per ajustar millor els tractaments de manera personalitzada. Tal com demostra aquest estudi, la diversitat tumoral en el moment del diagnòstic té un impacte enorme en la probabilitat de recaiguda a curt i mitjà termini. L’ús de metodologies avançades en l’àmbit clínic permetrà una caracterització precisa dels pacients i escollir el tractament adequat des del principi.

Aquesta recerca actual ha sigut finançada per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l’ISCIII, cofinançada pel programa ERDF/ESF de la Unió Europea, i amb ajudes dels governs espanyol i català i de Leukaemia Stiftung. No s’han utilitzat eines d’IA generativa en aquesta notícia.

Article de referència: González-Gil, C., Lopes, T., Morgades, M., Fuster-Tormo, F., Montesinos, P., Medina, C.R., Hermosín, L., González-Martínez, T., Queipo, M.-P., González-Campos, J., Martínez-Sánchez, P., Díaz-Beya, M., Coll, R., Maluquer, C., Zamora, L., Artola, T., Vall-Llovera, F., Tormo, M., Torrent, A., Martínez-Laperche, C., Gil-Cortés, C., Barba, P., Cervera, M., Ribera, J., Fernández-Delgado, M., Ayala, R., Cladera, A., Mateos, M.C., Vidal, M.J., Feliu, J., Torres, A., Azaceta, G., Calasanz, M.J., Bigas, A., Esteller, M., Orfao, A., Ribera, J.M. and Genescà, E. (2025), Genetic evolution and relapse-associated mutations in adult T-cell acute lymphoblastic leukemia patients treated in PETHEMA trials. HemaSphere, 9: e70148. https://doi.org/10.1002/hem3.70148