Milloren la caracterització genètica del primer model experimental de síndromes mielodisplàstiques
El grup de Síndromes mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha millorat la caracterització del primer model cel·lular capaç de representar aquesta malaltia de forma fidedigna. L’estudi de la línia cel·lular MDS-L amb metodologies d’alta precisió, com l’Optical Genome Mapping (OGM) i la seqüenciació de nova generació (NGS per les sigles en anglès), ha permès identificar 9 reordenaments i 39 alteracions noves, tant a nivell cromosòmic com genètic, que permetran comprendre millor el curs de les síndromes mielodisplàstiques i dissenyar noves estratègies terapèutiques.
Les síndromes mielodisplàstiques (MDS per les sigles en anglès) son un grup de malalties que afecta unes 1700 persones noves cada any. Apareixen típicament en edat adulta, especialment a partir dels 70 anys, i tenen una supervivència a cinc anys al voltant del 30%, segons REDECAN. Es caracteritzen per la maduració deficient de les cèl·lules sanguínies a la medul·la òssia i comporten múltiples problemes de salut, com ara fatiga i infeccions recurrents. Sense un tractament adequat, progressen a leucèmia mieloide aguda, una malaltia molt més greu.
Els principals tractaments contra les MDS inclouen diversos tipus de quimioteràpia, agents hipometilants i la possibilitat de sotmetre’s a un transplantament de medul·la òssia. Tanmateix, la manca d’un model experimental robust per al seu estudi al laboratori fa que el desenvolupament de noves eines terapèutiques sigui lent. En aquest sentit, la línia cel·lular MDS-L, obtinguda a partir d’un pacient de 52 anys, presenta una oportunitat única per a estudiar la malaltia en profunditat.
En un estudi publicat recentment a la revista Molecular Cytogenetics, un equip dirigit pel Dr. Francesc Solé i encapçalat per Júlia Mestre com a primera autora acaba de descriure les característiques genètiques i citogenètiques de la línia MDS-L, utilitzant eines d’última generació. Fruit de l’anàlisi, s’han descobert 9 noves alteracions cromosòmiques i 39 alteracions genètiques, que ajuden a millorar la comprensió de la malaltia i que poden posar de manifest possibles vulnerabilitats explotables a nivell terapèutic.
“Aquesta caracterització genòmica detallada millora significativament la utilitat de la línia cel·lular MDS-L, ja que proporciona una coneixement clar de l’arquitectura clonal i de la complexitat genètica”, explica Mestre que afegeix “això resulta d’especial interès de cara a seleccionar els contextos experimentals i les condicions adequades per tal de millorar la interpretació dels resultats”. En concret, l’ús de la tecnologia Optical Genome Mapping (OGM) ha sigut clau en la descripció precisa de les anomalies cromosòmiques de la línia MDS-L, ja que ha detectat tant petites alteracions com grans reordenaments a nivell de cromosoma, demostrant que és una eina útil de cara al diagnòstic de les MDS en la clínica.
Pel què fa a la línia MDS-L, els autors de l’estudi assenyalen que la nova caracterització la valida com un model in vitro robust per a l’estudi de les síndromes mielodisplàstiques, ja que presenta diverses alteracions característiques de la malaltia i pot, per tant, simular adequadament la seva resposta en ser exposada a possibles fàrmacs. Això pot accelerar la cerca de nous medicaments per a l’aplicació clínica en el futur.
El present treball ha rebut finançament del Gobierno de España, la Generalitat de Catalunya, la Unió Europea i els National Institutes of Health dels Estats Units d’Amèrica. No s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial en la producció d’aquest text.
Article de Referència: Julia Mestre, Lorea Chaparro-González, Isabel Granada, Mar Mallo, Emili Cid, Estefania Mancini, Oriol Calvete, Ruth M. Risueño, Daniel T. Starczynowski, Francesc Solé. “Integrated cytogenetic and genomic profiling of the MDS-L cell line”. Molecular Cytogenetics 18, 11 (2025). https://doi.org/10.1186/s13039-025-00714-7