Ruth M. Risueño lidera el grup de Cèl·lules mare leucèmiques de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Aquest grup investiga la Leucèmia mieloide aguda (LMA) i la població de cèl·lules responsable que aquesta malaltia es propagui, perduri i en cas d'haver estat tractada i superada, reaparegui.

La LMA és una de les leucèmies amb pitjor pronòstic. El seu tractament amb quimioteràpia remet en un 50% a 85%, i té un alt índex de reincidència. La recaiguda en la malaltia pot ser deguda a que una quantitat petita de cèl·lules mare malaltes s'hagin fet resistents al tractament, sent només qüestió de temps que aquestes cèl·lules es propaguin de nou.

Les cèl·lules mare leucèmiques poden renovar-se o diferenciar-se. De fet, s’auto-renoven indefinidament per mantenir-se. No obstant això, quan es diferencien, generen tots els diferents tipus de cèl·lules leuquièmiques madures que es troben al tumor. Aquestes cèl·lules madures, que són majoritàries en la leucèmia, tenen una prevalença més baixa i són més sensibles a la quimioteràpia. D’altra banda, són les cèl·lules mare leucèmiques les responsables de la iniciació, manteniment i regeneració de la malaltia. Per acabar amb elles, o bé se les elimina, o s'indueix la seva mort o la seva diferenciació a cèl·lules madures.

"Si s'aconsegueix diferenciar a totes les cèl·lules mare leucèmiques, s'esgotaria aquesta població i, per tant, es perdria la capacitat de manteniment de la malaltia i les possibilitats de regeneració i recaiguda", exposa Risueño per explicar en quina àrea seu equip centra la major part del seu treball.

En la investigació recentment publicada a EBioMedicine, en la qual col·labora el Dr. Josep Mª Cornet-Masana, després d'una primera fase de recerca i rastreig de molècules in silico, per procediments informàtics, es va trobar un grup d'antihistamínics que posteriorment es provaria en mostres en laboratori i en ratolins. Aquests antihistamínics no només induïen la diferenciació. Per un mecanisme diferent a la seva funció antial·lèrgica, penetraven en els "òrgans" de la cèl·lula encarregats de metabolitzar l'energia, les mitocòndries, i en els encarregats de la digestió cel·lular, els lisosomes, provocant la seva fallada i conduint a les cèl·lules a la mort.

"Això no afecta les cèl·lules sanes perquè el procés de transformació de les cèl·lules leucièmiques porta implícit que les mitocòndries i els lisosomes siguin més fràgils. Això els permet se més resistents a estímuls pre-apoptòtics, és a dir, als mecanismes de seguretat de la cèl·lula que fan que quan alguna cosa no va bé s'indueixi la seva pròpia mort, i que augmenti la taxa metabòlica, que és necessària en totes les cèl·lules tumorals. El que és un avantatge per al tumor, es converteix en un desavantatge per protegir-se contra aquest tipus de fàrmacs." Raona Risueño.

De moment, aquests fàrmacs no poden usar-se contra la leucèmia per la seva ràpida degradació i per no disposar d'una tècnica d'administració directa sobre les cèl·lules malaltes. L'equip de Risueño està treballant en fer més estables aquests fàrmacs, a la vegada que desenvolupa un mecanisme perquè es puguin administrar de manera directa i específica sobre les cèl·lules mare leucèmiques.

Aquest treball ha estat finançat per la Fundació Mutua Madrileña, la Fundació Internacional Josep Carreras, l'Obra Social la Caixa i la Generalitat de Catalunya mitjançant el seu programa CERCA.